Nat a Escaldes-Engordany el 1982, és arquitecte, dissenyador i fotògraf. Fa temps que l’afany d’experimentar en primera persona la concepció d’una arquitectura amb fortes bases conceptuals i artístiques, carregada de valors i sensacions, el va dur fins a Olot. Allí treballa a RCR Arquitectes –coneguts pels seus projectes caracteritzats per la integració en l’entorn–, en una experiència intensa que ha alterat la seva manera d’entendre l’arquitectura. Ara viu la seva professió d’una manera “més profunda i artística, amb una càrrega afegida de sensibilitat”. Aquest aprofundiment ha impregnat també la forma com Mercè aborda la fotografia.

 

Mercè segueix dos camins divergents i confluents alhora, en qualitat d’arquitecte i de fotògraf. L’arquitecte dedica esforços a materialitzar en tres dimensions els projectes inicialment plasmats sobre el paper en infinitat d’esbossos i plànols. El fotògraf es desplaça en una direcció aparentment inversa: refà una realitat tridimensional sobre una superfície. Aquests trajectes en sentits oposats acaben esdevenint un doll continu, un circuit virtuós, una visió coherent de conjunt. Els fluxos que Mercè recorre no s’aturen en el trànsit d’allò més arquitectònic, corpori o escultòric cap a allò més pla, eteri i pictòric (o viceversa). També interpreta una alternança que ateny els ritmes, el temps de maduració.

 

Un projecte arquitectònic totalment acabat pot ser la traducció de mesos o, fins i tot, anys de preparació: és una construcció. La seva fotografia aspira a congelar un procés complex o un univers complet en una fracció de segon, un parpelleig irrepetible i únic: pot ser reconstrucció o desconstrucció.